Per què els acusos de lectura no proven que un email hagi estat llegit

En l’àmbit professional i jurídic és habitual escoltar una afirmació que, tot i ser intuïtiva, no resisteix una anàlisi tècnica ni legal rigorosa:
“Tenim acus de lectura, per tant podem demostrar que el destinatari va llegir el correu”.

La realitat és molt diferent. Els acusos de lectura no constitueixen una prova vàlida, ni des del punt de vista tècnic ni des del jurídic. I el més rellevant és que aquesta afirmació no procedeix només del sector legal, sinó també dels propis proveïdors de correu electrònic.

En aquest article analitzem per què els acusos de lectura no serveixen com a mitjà probatori, per què estan cada vegada més obsolets i quines alternatives existeixen quan és necessari acreditar una comunicació electrònica.

Què és realment un acus de lectura

Un acus de lectura és una funcionalitat opcional d’alguns clients de correu que, si el destinatari ho permet, envia una notificació automàtica al remitent indicant que el missatge ha estat obert.

Convè subratllar diversos aspectes fonamentals:

• No forma part del protocol estàndard del correu electrònic (SMTP).
• Depèn completament del client de correu del destinatari.
• Requereix una acció voluntària o una configuració prèvia per part d’aquest.

Des del seu origen, l’acus de lectura va ser concebut com una ajuda informativa, no com un mecanisme de prova.

La manca de suport generalitzat en els clients de correu

Un dels problemes més evidents és que molts clients de correu ja no suporten acusos de lectura o els bloquegen per defecte. Entre ells es troben:

• Gmail, tant en la seva versió web com en aplicacions mòbils.
• Molts clients de correu en dispositius mòbils.
• Entorns corporatius amb polítiques estrictes de privacitat i seguretat.

Això implica que, en la pràctica, el remitent no pot saber si el destinatari disposa si més no de la capacitat tècnica de generar un acus de lectura, tot i que hagi llegit el missatge.

La dependència de la voluntat del destinatari

Fins i tot quan el client de correu suporta acusos de lectura, el sistema sol sol·licitar confirmació explícita al destinatari abans d’enviar-lo.

Des d’una perspectiva jurídica, aquest punt és determinant: una prova no pot dependre de la voluntat de la part contrària. Si el destinatari decideix no enviar l’acus, el remitent es queda sense cap element probatori.

Què no proven els acusos de lectura

Fins i tot en el supòsit de rebre un acus de lectura, aquest no acredita aspectes essencials:

• No prova que el correu hagi estat llegit conscientment.
• No demostra que el contingut hagi estat comprés.
• No acredita que els fitxers adjunts hagin estat oberts.
• No indica quant de temps va estar visible el missatge.

En molts casos, n’hi ha prou que el correu es mostri en una finestra de previsualització perquè el sistema generi l’acus, sense que existeixi una lectura real.

La facilitat de falsificació

Els acusos de lectura no estan signats digitalment, no inclouen un segellat de temps independent i poden ser generats o manipulats amb relativa facilitat.

Aquest fet està documentat fins i tot per Google, que adverteix que els acusos de lectura no ofereixen garanties d’autenticitat, de forma similar a com un email ordinari pot ser falsificat.

Referència oficial de Google:
https://support.google.com/mail/answer/9413651

La posició explícita de Google i Gmail

Google ha estat especialment clar en la seva documentació:

• Els acusos de lectura no són fiables.
• No garanteixen que un missatge hagi estat llegit.
• No s’han d’utilitzar com a prova.

No és casualitat que Gmail no suporti acusos de lectura estàndard en comptes personals i limiti el seu ús fins i tot en entorns corporatius.

L’error habitual: confondre lectura amb notificació

Des del punt de vista legal, l’error més freqüent consisteix en confondre la lectura subjectiva amb la notificació vàlida.

En dret, el rellevant no és demostrar que algú va llegir un missatge, sinó que:

• La comunicació va ser correctament notificada.
• El contingut va ser posat a disposició del destinatari.
• Es pot acreditar què es va enviar i quan.

Per aquest motiu, la normativa i la jurisprudència se centren en la lliurament fefaent, no en la lectura.

Per què l’email certificat sí aporta valor probatori

El correu electrònic certificat cobreix precisament els punts on fallen els acusos de lectura:

• No depèn de cap acció del destinatari.
• Certifica el contingut íntegre del missatge.
• Acredita la lliurament tècnica en el servidor de destí.
• Incorpora signatura electrònica i segellat de temps.
• És verificable fins i tot anys després.

Des d’un punt de vista probatori, substitueix la incertesa per fets tècnics demostrables.

Existeixen escenaris concrets en què, a més de la lliurament, és necessari acreditar l’accés efectiu a la informació. Per a aquests casos, eEvidence ofereix la lliurament mitjançant enllaç, que permet registrar l’accés i la descàrrega del contingut.

Preguntes freqüents (FAQs)

Un acus de lectura té validesa legal en un judici?
No. Els acusos de lectura no constitueixen una prova fefaent, ja que depenen del destinatari, no garanteixen la integritat del contingut i són fàcilment manipulables.

Per què Gmail no suporta acusos de lectura estàndard?
Perquè no ofereixen garanties tècniques ni d’autenticitat. Google considera que no són un mecanisme fiable per acreditar la lectura d’un correu.

Pot un destinatari negar haver llegit un email tot i que existeixi un acus?
Sí. Un acus de lectura no prova lectura conscient ni comprensió del contingut, per la qual cosa pot ser impugnat fàcilment.

Quina alternativa existeix si necessito prova legal d’una comunicació?
L’email certificat, que acredita contingut, enviament i lliurament amb validesa jurídica, i en determinats casos la lliurament mitjançant enllaç per acreditar accés.

Conclusió

Els acusos de lectura poden resultar útils com a informació orientativa, però no serveixen com a prova tècnica ni jurídica. Són opcionals, dependents del destinatari, fàcilment falsificables i desaconsellats per proveïdors com Google.

Quan una comunicació té conseqüències legals, contractuals o reguladores, no n’hi ha prou amb confiar en una confirmació voluntària. És necessari comptar amb una prova objectiva, independent i verificable.

En l’àmbit professional, els acusos de lectura informen. L’email certificat prova.