L'anatomia d'un hash: entendre la empremta digital dels teus contractes sense ser enginyer

Quan es presenta una prova electrònica en un procediment judicial o en una negociació sensible, apareix una dubte recurrent: «Com sé que aquest PDF no ha estat modificat amb un editor digital?».

La pregunta és legítima. En el món físic, una alteració en un document sol deixar rastre visible. En l’entorn digital, en canvi, una modificació pot no apreciar-se a simple vista. Tanmateix, aquesta aparent fragilitat és enganyosa. Ben utilitzada, la tecnologia fa que un document digital sigui molt més fiable que un en paper.

La clau d’aquesta fiabilitat es diu hash criptogràfic.

Què és exactament un hash (explicat sense tecnicismes)

Un hash es pot entendre com una empremta digital matemàtica d’un fitxer. Per visualitzar-ho, n’hi ha prou amb imaginar una màquina molt especial:

1. Introdueixes un document (un contracte, un email, un PDF).
2. La màquina el processa mitjançant una fórmula matemàtica.
3. Obtens una cadena única de números i lletres.

Aquest resultat és el hash del document.

En els sistemes moderns de certificació s’utilitza l’algoritme SHA-256, un estàndard internacional emprat també en banca, seguretat informàtica i tecnologies financeres. La seva fiabilitat no depèn d’una empresa concreta, sinó de matemàtiques públiques i verificables.

Les tres propietats que fan del hash una prova sòlida

El valor probatori del hash es recolza en tres característiques essencials.

Unicitat: l’empremta dactilar del document

Dos fitxers diferents no poden generar el mateix hash SHA-256. Si el contingut canvia, encara que sigui mínimament, el resultat matemàtic serà completament diferent. Això permet identificar un document de forma inequívoca.

Irreversibilitat: seguretat sense revelar el contingut

A partir del hash no és possible reconstruir el document original. El hash permet verificar que dos fitxers són idèntics sense necessitat d’exposar el seu contingut. Això resulta fonamental per protegir secrets empresarials, dades personals o informació confidencial.

Efecte allau: la garantia d’integritat

Una modificació insignificant —una coma, un espai, una lletra— provoca un canvi total en el hash. No existeix una «semblança raonable» entre hashes: o coincideixen exactament, o el document no és el mateix. Aquesta propietat elimina qualsevol debat subjectiu sobre manipulacions.

Per què això és clau per a advocats, RR. HH. i directius

Quan una comunicació o un contracte es certifica electrònicament, el hash es calcula en el moment exacte de l’enviament o de la signatura i queda registrat en el rebut d’evidència.

Això resol problemes habituals en conflictes legals:

• Si una part al·lega haver rebut un document diferent, n’hi ha prou amb comparar hashes.
• Si es qüestiona una manipulació posterior, el hash ho descarta de forma objectiva.
• Si es requereix una verificació independent, qualsevol perit pot recalcular el hash sense dependre del proveïdor tecnològic.

La prova deixa de basar-se en declaracions o interpretacions i passa a sustentar-se en matemàtiques reproduïbles.

Per què un document digital pot ser més segur que el paper

Un contracte en paper pot ser substituït, copiat o alterat sense deixar rastre clar. En canvi, un document electrònic correctament segellat amb hash permet demostrar, fins i tot anys després, que el seu contingut és exactament el mateix que l’original.

Aquesta és la raó per la qual els tribunals i la normativa europea accepten cada vegada més la prova electrònica: no per confiança en una empresa, sinó per confiança en la ciència.

Preguntes freqüents (FAQ)

Un hash prova qui ha signat un document?
No. El hash prova la integritat del document. La identificació del signant s’obté mitjançant altres mecanismes (signatura electrònica, autenticació, registres d’auditoria).

Es pot falsificar un hash?
Amb la tecnologia actual, generar dos documents diferents amb el mateix hash SHA-256 és computacionalment inviable. Per això es considera segur a nivell jurídic i tècnic.

És necessari entendre criptografia per usar aquesta prova?
No. N’hi ha prou amb comprendre el principi: si el hash coincideix, el document és idèntic. Si no coincideix, ha estat alterat.

Conclusió

La confiança en l’entorn digital no es basa en promeses ni en tinta, sinó en matemàtiques verificables. El hash és el guardià silenciós que garanteix que un document segueix sent el mateix avui que el dia en què va ser enviat o signat.

Entendre aquest concepte permet a empreses i professionals fer el salt definitiu a l’entorn digital amb una seguretat probatòria superior a la del paper.