Índex de continguts
En el sector assegurador, no comunicar a temps pot tenir conseqüències legals i econòmiques molt rellevants. La no renovació d’una pòlissa no és una decisió interna sense més: si no es notifica correctament al contractant, el contracte es prorroga automàticament per un any addicional, amb plena obligació de cobertura per a l’asseguransa.
Aquest escenari, lluny de ser teòric, és una de les principals fonts de conflicte entre assegurances, corredories i clients, especialment quan es produeix un sinistre després d’una suposada cancel·lació.
El marc legal: l’article 22 de la Llei de Contracte d’Assegurança
L’article 22 de la Llei 50/1980 de Contracte d’Assegurança (LCS) estableix amb claredat els requisits per oposar-se a la pròrroga d’una pòlissa.
Des del punt de vista jurídic, existeixen dos elements crítics:
El termini legal
L’asseguransa ha de comunicar la seva oposició a la pròrroga amb almenys dos mesos d’antelació a la data de venciment del contracte. Qualsevol comunicació fora d’aquest termini no té efectes.
La càrrega de la prova
La llei no exigeix només comunicar, sinó poder demostrar que el contractant va rebre la notificació. En cas de disputa, la càrrega de la prova recau íntegrament sobre l’asseguransa. Si no pot acreditar-se la recepció fefaent, la notificació es considera inexistent a efectes legals.
Quan aquestes exigències no es compleixen, el contracte s’entén prorrogat automàticament.
Conseqüències d’una notificació defectuosa
L’incompliment de l’article 22 de la LCS exposa a les assegurances a riscos molt concrets:
- Pròrroga automàtica del contracte, fins i tot contra la voluntat de la companyia.
- Obligació de cobertura davant de sinistres, encara que el client ja no estigués en la cartera desitjada.
- Inversió de la càrrega probatòria, dificultant la defensa jurídica.
- Dret del client a resoldre sense preavís, en cas de modificacions no notificades correctament.
- Vulnerabilitat davant de la DGSFP, al no disposar de proves admissibles de la comunicació.
En aquest context, el canal utilitzat per notificar deixa de ser un detall operatiu i passa a ser una decisió estratègica de compliment normatiu.
El límit del burofax i de l’email ordinari
Tradicionalment, el burofax ha estat el canal utilitzat pel seu caràcter fefaent. Tanmateix, el seu cost, lentitud i complexitat el fan poc viable per gestionar carteres amplies de clients.
L’email ordinari, per la seva banda, no ofereix garanties suficients. No acredita el contingut exacte del missatge ni la seva lliurament, i el seu valor probatori és fàcilment impugnable tant davant d’un jutge com davant de la Direcció General de Segurs i Fons de Pensions.
L’email certificat com a alternativa jurídica i operativa
L’email certificat conforme al Reglament eIDAS s’ha consolidat com una alternativa plenament vàlida al burofax en el sector assegurador.
En aquest model, eEvidence actua com tercer de confiança, generant un certificat que acredita de forma inalterable:
- El contingut íntegre del missatge enviat.
- La data i hora exactes d’enviament.
- La lliurament en el servidor de correu del destinatari.
Aquesta evidència tècnica ja és acceptada per la jurisprudència com a prova fefaent, sempre que garanteixi integritat, traçabilitat i no repudi.
Més enllà de la no renovació: altres casos crítics
La necessitat de notificació fefaent no es limita a l’oposició a la pròrroga de la pòlissa. Existeixen altres supòsits habituals on l’evidència és igualment determinant:
Modificació de condicions o prima
Quan es produeix una pujada de prima o un canvi rellevant en les condicions, l’asseguransa ha d’informar amb dos mesos d’antelació. Si no pot acreditar-ho, el client té dret a resoldre el contracte sense preavís.
Cancel·lació per impagament
La suspensió de cobertures exigeix una comunicació fefaent prèvia. L’email certificat permet documentar aquest procés de forma segura.
Comunicacions en la gestió de sinistres
Instruccions a l’assegurat, citacions, requeriments de documentació o comunicacions al perit poden quedar registrades oficialment, evitant conflictes posteriors.
Automatització, traçabilitat i reducció de litigis
La certificació digital no només aporta seguretat jurídica, sinó també eficiència operativa.
Gràcies a la integració via API, les assegurances poden automatitzar l’enviament massiu de notificacions des dels seus sistemes de gestió, mantenint un registre centralitzat i auditable.
Disposar d’una evidència tècnica clara permet resoldre reclamacions davant del Defensor de l’Asegurat amb major rapidesa i redueix significativament la litigiositat.
Preguntes freqüents (FAQ)
És obligatori usar burofax per no renovar una pòlissa?
No. La llei exigeix notificació fefaent, no un mitjà concret. L’email certificat conforme a eIDAS compleix aquest requisit.
N’hi ha prou amb demostrar que es va enviar la notificació?
No. És imprescindible poder acreditar que el contractant va rebre la comunicació o que va ser posada a la seva disposició de forma fefaent. eEvidence proporciona aquesta evidència.
L’email certificat és vàlid davant de la DGSFP?
Sí. En generar evidència tècnica per un tercer de confiança, és admissible davant d’organismes reguladors i tribunals.
Conclusió
En el sector assegurador, no notificar correctament equival a assumir riscos innecessaris. L’email certificat permet complir l’article 22 de la Llei de Contracte d’Assegurança amb la mateixa força probatòria que el burofax, però amb major agilitat, menor cost i plena escalabilitat.
Digitalitzar la notificació fefaent no és una qüestió d’eficiència: és una decisió clau de compliment i protecció jurídica per a l’asseguransa.
A punt per començar?
Contacta'ns per compartir el teu projecte de negoci o registra't ara per començar a provar els nostres serveis avui