
Índex de continguts
Un viatge que no va ser opcional
Cada Nadal recordem una història profundament humana… i també profundament administrativa, encara que no sempre es subratlli. Maria i Josep no van viatjar a Betlem per turisme, ni per devoció espontània, ni per caprici: van viatjar perquè calia censar-se.
L’Imperi Romà havia ordenat un cens general i, com qualsevol administració seriosa de l’època, exigia presència física. Res d’atalons.
Un avís poc eficient
Mai sabrem amb precisió com es van assabentar Maria i Josep que havien de desplaçar-se. Probablement va ser a través de:
- Un funcionari local.
- Un edicte penjat a la plaça.
- Algú missatger amb pressa.
El que sí sabem amb certesa és que no van rebre un email certificat. Si l’haguessin rebut, haurien tingut constància fefaent de:
- Què se’ls sol·licitava.
- Qui ho sol·licitava.
- En quin moment se’ls va notificar.
- On i com havien de realitzar el tràmit.
Tampoc van poder censar-se a distància, ja que no existia la signatura electrònica, ni la identificació digital ni res semblant a un consentiment remot. Així les coses calia anar en persona. En altres temps, per exemple en l’actualitat, haurien evitat un viatge llarg i incòmode amb Maria en avançat estat de gestació.
Com tantes vegades al llarg de la història, l’absència d’eines digitals va convertir un tràmit administratiu en una odissea logística.
Reis, pastors i àngels… tot presencial
El mateix va ocórrer després.
Els Reis Mags no van rebre un avís digital. Va caldre posar una estrella al firmament perquè els avisés i els guiés. Per la seva banda, els pastors no van rebre cap notificació electrònica conforme havien d’abandonar els seus ramats per anar a adorar el nen Jesús. Tampoc els àngels van usar cap canal electrònic per a l’anunciació.
Tot va ser presencial, oral i —des del punt de vista administratiu— absolutament impossible d’acreditar.
L’absència total d’evidència documental
Aquí apareix el detall més curiós.
No existeix cap document administratiu romà —ni papir, ni taula de bronze, ni inscripció oficial— que reculli els noms de Maria i Josep com a inscrits en aquell cens. No perquè no ocorregués. Sinó perquè no va quedar constància verificable.
Si aquell cens s’hagués realitzat avui:
- L’avís hauria arribat per email certificat.
- L’acceptació s’hauria formalitzat amb signatura electrònica.
- El registre hauria quedat custodiat com a evidència.
Dos mil anys després, algú podria descarregar el certificat i seguiria sent vàlid!
Una conclusió sense solemnitat
El Nadal ens recorda moltes coses importants: tradició, trobada, confiança.
També, sense voler-ho, ens recorda alguna cosa molt senzilla: durant segles la humanitat va confiar en la memòria, la paraula i la presència física. Avui, a més, tenim evidències electròniques que ens ajuden a fer la vida i les relacions més… confiables.
I encara que el naixement més famós de la història no va necessitar un certificat que l’acredités, molts tràmits quotidians sí l’agraeixen.
Feliços Festes.
A punt per començar?
Contacta'ns per compartir el teu projecte de negoci o registra't ara per començar a provar els nostres serveis avui
