Com funciona el protocol SMTP: el viatge d'un correu electrònic

Quan prems “Enviar” en la teva safata de correu, comença un viatge fascinant per Internet. El teu missatge no va directament al destinatari, sinó que travessa diferents servidors, protocols i comprovacions que asseguren que arribi complet i sense alteracions.

El protagonista d’aquest viatge és SMTP (Simple Mail Transfer Protocol), el protocol que des dels anys 80 fa possible l’enviament de correus electrònics en tot el món.

Què és SMTP

SMTP és l’estàndard que defineix com es transmeten els missatges de correu electrònic entre servidors a través d’Internet. Va ser definit inicialment en el RFC 821 (1982) i actualitzat posteriorment en el RFC 5321, que segueix vigent avui.

La seva funció és senzilla però essencial: lliurar missatges des del client de correu del remitent fins al servidor del destinatari, seguint un conjunt de comandes i respostes estructurats.

El viatge d’un correu electrònic pas a pas

Enviar un correu no és una simple transferència. Involucra múltiples actors i protocols treballant en conjunt:

1. Client de correu (MUA – Mail User Agent)
   És l’aplicació des de la qual envies el missatge (com Outlook, Gmail o Thunderbird). El client es connecta al servidor SMTP del remitent i li lliura el correu per al seu enviament.

2. Servidor d’enviament (MTA – Mail Transfer Agent)
   El servidor SMTP del remitent analitza l’adreça del destinatari i consulta el DNS per saber a quin servidor ha de lliurar-lo.

3. Registre MX del domini del destinatari
   El DNS (Domain Name System) indica quin servidor gestiona el correu del domini del destinatari. Per exemple, per a usuari@empresa.com, el registre MX podria apuntar a mail.empresa.com.

4. Transmissió del missatge
   El servidor remitent es connecta al servidor de destí i executa una conversa SMTP mitjançant comandes com HELO, MAIL FROM, RCPT TO i DATA.
   Si la lliurament té èxit, el servidor receptor respon amb el codi 250 OK.

5. Servidor de destí (MDA – Mail Delivery Agent)
   Un cop rebut, el missatge s’emmagatzema en la bústia del destinatari i queda disponible per a la seva lectura a través d’altres protocols: IMAP o POP3.

6. Recepció pel destinatari
   L’usuari final obre el seu client de correu i descarrega o sincronitza els missatges del servidor receptor.

Exemple de diàleg SMTP

Per entendre-ho millor, vegem un exemple de conversa SMTP real simplificada entre el servidor del remitent i el del destinatari johndoe@example.com:

S representa al servidor (Server) i C al client (Client).

Aquest intercanvi de comandes i respostes és el que ocorre cada vegada que s’envia un correu electrònic. El servidor receptor pot acceptar, rebutjar o posposar la lliurament segons les polítiques del domini i l’estat del sistema.

Protocols que col·laboren amb SMTP

El correu electrònic no funciona amb un únic protocol. SMTP es complementa amb altres estàndards que fan possible el cicle complet:

• IMAP (Internet Message Access Protocol): permet llegir el correu directament des del servidor, sincronitzant diversos dispositius.
• POP3 (Post Office Protocol v3): descarrega els missatges al dispositiu de l’usuari, eliminant-los del servidor.
• MIME (Multipurpose Internet Mail Extensions): defineix com enviar adjunts, imatges i formats enriquits (HTML, PDF, etc.).

Seguretat i autenticació

SMTP va ser dissenyat en una època d’Internet més “ingenu”, sense xifrat ni autenticació. Avui es reforça mitjançant:

• STARTTLS: xifra la comunicació entre servidors usant TLS. És el xifrat que implementa eEvidence per defecte.
• SPF, DKIM i DMARC: mecanismes que validen l’autenticitat del remitent i protegeixen davant de la suplantació (spoofing).
• SMTP Authentication (AUTH): garanteix que només usuaris autoritzats puguin enviar correu des d’un domini.

Aquests elements són fonamentals per a l’entregabilitat i reputació del domini, especialment en comunicacions empresarials o certificades.

Errors i codis SMTP més comuns

Durant la transmissió, els servidors intercanvien codis numèrics que indiquen l’estat de l’enviament:

Aquests codis ajuden a diagnosticar per què un missatge no arriba al seu destí.

SMTP i l’email certificat

En serveis d’email certificat com eEvidence, SMTP desenvolupa un paper essencial.

El sistema registra cada interacció del protocol —des de la connexió fins a la lliurament o el rebuig— i genera evidències tècniques (traces, segells de temps, signatures digitals) que constitueixen prova fefaent de l’enviament, contingut i lliurament.

Gràcies a aquest nivell de control, l’email certificat transforma un simple enviament SMTP en una comunicació amb valor legal.

Preguntes freqüents (FAQ)

Quina diferència hi ha entre SMTP i IMAP?

SMTP s’usa per enviar missatges, mentre que IMAP s’usa per rebre’ls i gestionar-los en el servidor.

Per què alguns correus no es lliuren?

Pot deure’s a filtres antispam, errors en DNS, problemes d’autenticació (SPF/DKIM/DMARC) o bloquejos temporals del servidor receptor.

SMTP xifra els missatges?

Per si mateix no. El xifrat s’aconsegueix amb STARTTLS o túnels TLS, que protegeixen la transmissió davant d’intercepcions.

Puc usar SMTP amb qualsevol domini?

Sí, sempre que el servidor estigui autoritzat i correctament configurat (registres SPF, DKIM i DMARC).

Conclusió

El protocol SMTP és el cor del correu electrònic.

Encara que el seu disseny es remunta als primers anys d’Internet, segueix sent la base sobre la qual s’envien milers de milions de missatges cada dia.

Entendre el seu funcionament ajuda a valorar la complexitat i fiabilitat del sistema, i en el cas d’eEvidence, a entendre com es converteix un procés tècnic en una prova legal de comunicació.