Firma digital vs. firma electrònica: desmitificant la confusió

Tot i que en el llenguatge quotidià —i fins i tot en alguns contextos professionals— els termes firma digital i firma electrònica s’utilitzen indistintament, en realitat representen conceptes tecnològics i legals diferents, amb funcions clarament diferenciades.

Comprendre aquesta distinció no és una qüestió semàntica: és fonamental per garantir la validesa legal dels acords, la integritat dels documents i la seva admissibilitat com a prova davant tercers o tribunals.

A continuació, expliquem què és cadascuna, com es complementen i per què ambdues són necessàries en un entorn jurídic-digital sòlid.

1. Què és una firma electrònica? L’acord

La firma electrònica es centra en la voluntat del signant. La seva funció principal és expressar el consentiment d’una persona respecte al contingut d’un document, actuant com l’equivalent digital de signar un contracte en paper.

Des del punt de vista legal, normatives com el Reglament eIDAS (UE) o l’E-Sign Act (USA) defineixen la firma electrònica com qualsevol procés, dada o símbol associat a un document que una persona utilitza amb la intenció explícita de signar.

El rellevant no és el format, sinó la intenció.

Formes habituals de firma electrònica

Existeixen múltiples maneres de manifestar aquest consentiment, la idoneïtat de les quals depèn del nivell de risc i del marc normatiu aplicable:

• Acceptar condicions mitjançant un botó o checkbox.
• Dibuixar una rúbrica en pantalla amb ratolí o dispositiu tàctil.
• Signar mitjançant un enllaç rebut per email o SMS.
• Autenticar-se amb un sistema d’identitat electrònica.

Totes aquestes modalitats poden ser legalment vàlides si s’acompanyen d’evidències suficients sobre qui va signar i en quines condicions.

2. Què és una firma digital? La seguretat

La firma digital, en canvi, no expressa voluntat ni consentiment. És un mecanisme purament tècnic el qual objectiu és garantir la integritat i autenticitat d’un document electrònic.

Es basa en tècniques criptogràfiques (PKI, certificats digitals, funcions hash) i actua com a segell de seguretat aplicat a l’arxiu final.

Característiques clau de la firma digital

• Petjada única: Cada document genera una firma digital irrepetible.
• Prova d’origen: Permet verificar que l’arxiu procedeix d’una font legítima.
• Immutabilitat: Qualsevol modificació posterior invalida la firma.

És important subratllar que una firma digital no xifra el document ni substitueix l’arxivat; simplement permet verificar que el contingut no ha estat alterat des del moment en què va ser segellat.

3. Diferències clau: l’analogia del segell

Una forma senzilla d’entendre la diferència és mitjançant una analogia clàssica:

• La firma electrònica equival a escriure el teu nom al final d’una carta. Representa la teva intenció d’acceptar-ne el contingut.
• La firma digital és comparable a un segell de lacre col·locat sobre l’envoltant tancat. No diu qui està d’acord, però sí garanteix que ningú ha manipulat el contingut.

Mentre la firma electrònica prova l’acord, la firma digital prova l’autenticitat tècnica del document.

4. Per què calen ambdues per a la validesa legal

Perquè un document electrònic sigui sòlid des del punt de vista jurídic, ha de complir tres principis essencials, coneguts habitualment com les tres I:

1. Intenció: Evidència clara de la voluntat de signar.
2. Identitat: Capacitat de vincular la firma a una persona concreta.
3. Integritat: Garantia que el document no ha estat modificat.

La firma electrònica cobreix la intenció i contribueix a la identificació del signant.
La firma digital assegura la integritat tècnica del document final.

Quan ambdues es combinen correctament, el resultat és un document executable legalment, verificable de forma independent i resistant a impugnacions tècniques.

En absència de la firma digital, un document signat electrònicament podria ser alterat sense que existís una prova objectiva d’aquesta manipulació. I sense firma electrònica, un document tècnicament íntegre mancaria de valor contractual.

Preguntes freqüents (FAQ)

Són el mateix firma digital i firma electrònica?
No. La firma electrònica expressa el consentiment del signant; la firma digital garanteix la integritat tècnica del document.

Pot existir una firma electrònica sense firma digital?
Sí, però oferiria menors garanties probatòries davant una disputa.

Una firma digital per si sola crea un contracte vàlid?
No. La firma digital no expressa voluntat; necessita anar acompanyada d’un procés de firma electrònica.

Què exigeix el Reglament eIDAS?
eIDAS reconeix ambdues figures i estableix que la seva combinació adequada permet garantir validesa legal, integritat i no repudiació.

Conclusió

La confusió entre firma digital i firma electrònica és habitual, però les seves funcions són complementàries, no intercanviables. La firma electrònica aporta la voluntat jurídica; la firma digital, la seguretat tècnica.

Només quan ambdues treballen junts s’obté un document electrònic veritablement robust, capaç de resistir auditories, conflictes legals i el pas del temps amb plenes garanties.