Què no prova un email certificat (i per què no és un problema)

En l’article anterior explicàvem com funciona el procés de certificació d’un correu electrònic i com eEvidence genera una evidència tècnica sòlida sobre el contingut, la lliurament i el moment exacte d’una comunicació.

Tanmateix, existeix una pregunta recurrent —especialment en entorns legals i de compliment— que convé abordar de forma clara i honesta:

Per què un email certificat no prova que el destinatari hagi llegit el missatge?

La resposta curta és senzilla: perquè no és tècnicament fiable ni jurídicament necessari. I, el més important, no suposa cap debilitat probatòria.

El mite de la “lectura” com a requisit legal

En moltes converses apareix la idea que una comunicació només és vàlida si es demostra que el destinatari la va llegir. Aquesta percepció prové, en gran mesura, d’un paral·lelisme erroni amb la comunicació humana directa.

Des del punt de vista jurídic, la lectura mai ha estat l’estàndard exigit, ni en el món físic ni en el digital.

• Una carta certificada no prova que el destinatari l’hagi obert i llegit.
• Un burofax no prova que el contingut hagi estat llegit i comprés.

El dret no exigeix provar un acte intern (llegir), sinó un fet objectiu i verificable: que la informació va ser correctament comunicada.

Què sí prova un email certificat

Un email certificat aporta exactament el que el marc legal necessita per considerar vàlida una notificació:

• Existència del contingut en una data concreta.
• Integritat del missatge, demostrant que no ha estat alterat.
• Lliurament tècnic al servidor del destinatari.
• Identitat del remitent i del destinatari.
• Data i hora exactes d’enviament i lliurament.

Aquest conjunt d’elements permet demostrar que el destinatari va tenir la possibilitat real i efectiva d’accedir a la informació.

Això és, jurídicament, la notificació.

Què no prova (i per què no pot fer-ho)

Un email certificat no prova que:

• El destinatari va obrir el missatge.
• Va llegir el contingut.
• Ho va entendre.
• Va actuar en conseqüència.

I no ho fa per dos motius fonamentals:

1. Impossibilitat tècnica fiable
   No existeix cap mecanisme tècnic universal que permeti provar una lectura humana sense intervenció voluntària del destinatari. Els “acusos de lectura” poden ser ignorats, bloquejats o falsificats.

2. Irrellevància jurídica en la majoria dels casos
   L’ordenament jurídic no exigeix acreditar conductes internes del destinatari, sinó la diligència de l’emissor en comunicar.

Pretendre provar la lectura seria exigir alguna cosa que ni el paper, ni el burofax, ni l’administració pública han pogut mai demostrar.

La clau jurídica: la posada a disposició

El concepte central és la posada a disposició.

Una comunicació es considera vàlida quan:

• S’envia per un canal adequat.
• Es lliura en l’entorn tècnic del destinatari.
• Es realitza de forma que el destinatari pugui accedir-hi.

L’email certificat compleix aquest criteri de forma especialment robusta, perquè a més genera una evidència tècnica independent, emesa per un tercer de confiança.

Si el destinatari decideix no obrir el missatge, eliminar-lo o ignorar-lo, aquesta decisió no invalida la notificació.

I si necessito acreditar alguna cosa més que el lliurament?

Existeixen escenaris en què la simple posada a disposició no és suficient, i en què resulta necessari acreditar un pas addicional per part del destinatari, com per exemple:

• Accés efectiu a la comunicació.
• Descàrrega d’un document concret.
• Acceptació conscient d’unes condicions.
• Evidència que el destinatari ha visualitzat un contingut sensible.

Per a aquests casos, eEvidence ofereix una alternativa complementària a l’email certificat tradicional: el lliurament mitjançant enllaç.

En aquest model, l’email certificat no conté directament el document, sinó un enllaç únic i traçable, la obertura i descàrrega del qual queden registrades tècnicament. D’aquesta manera, no només s’acredita la notificació, sinó també l’accés efectiu al contingut.

Hem explicat en detall les diferències entre ambdós enfocaments en aquest article: 👉 Email certificat vs lliurament per enllaç: quan acreditar el lliurament i quan l’accés

Ambdues models no competeixen entre si: es complementen i responen a necessitats jurídiques diferents.

Com triar el model adequat

• Email certificat tradicional
  Ideal quan la llei exigeix notificació fefaent, terminis, prova de contingut i lliurament.

• Lliurament mitjançant enllaç
  Recomanable quan es necessita provar que el destinatari va accedir activament a la informació o va descarregar un document.

Triar correctament el canal és part essencial d’una estratègia de comunicació legal ben dissenyada.

Conclusió

Un email certificat no necessita provar la lectura, perquè el dret mai ha exigit això. El que exigeix és prova de comunicació, i aquí és on la certificació electrònica aporta el seu veritable valor.

Quan el cas requereix anar un pas més enllà, el lliurament mitjançant enllaç permet acreditar l’accés efectiu, mantenint sempre l’evidència tècnica i la traçabilitat.

En comunicació legal, no hi ha una única eina vàlida per a tot, sinó decisions informades segons el risc i l’objectiu probatori. eEvidence proporciona ambdues, integrades en un mateix ecosistema de confiança.