Índex de continguts
La signatura electrònica ha estat plenament reconeguda a Espanya i en tota la Unió Europea com un mecanisme vàlid per signar documents amb eficàcia jurídica i com a prova en procediments judicials. El seu marc legal s’apunya en dos pilars:
- El Reglament (UE) 910/2014 – eIDAS, d’aplicació directa a Espanya.
- La Llei 6/2020, que regula aspectes complementaris relatius als serveis electrònics de confiança (responsabilitat, supervisió, règim sancionador).
Així mateix, la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic estableix condicions per a la validesa dels contractes electrònics.
Aquest conjunt normatiu defineix l’abast probatori de la signatura electrònica i estableix els criteris sota els quals els tribunals valoren la seva autenticitat i integritat.
Els nivells de signatura electrònica i el seu valor legal
El Reglament eIDAS distingeix tres nivells de signatura electrònica, cadascun amb característiques tècniques i jurídiques pròpies:
Signatura electrònica simple
Són dades electròniques associades al signant que expressen la seva intenció de signar (art. 3.10 eIDAS).Signatura electrònica avançada (AES)
Requereix garanties addicionals: identificació unívoca del signant, control exclusiu sobre les dades de signatura i detecció de qualsevol modificació posterior.Signatura electrònica qualificada (QES)
És una signatura avançada respaldada per un dispositiu qualificat i un certificat qualificat emès per un proveïdor inclòs en la llista de confiança de la UE.
En relació a la QES, per molt que el legislador europeu la distingeixi clarament:
La signatura electrònica qualificada és l’única que té el mateix efecte legal que la signatura manuscrita. (Article 25.2 de l’eIDAS)
això no implica en absolut que les signatures simples o avançades manquin de validesa probatòria. La seva força dependrà del conjunt d’evidències que acompanyi al document.
Admissibilitat de signatures no qualificades: el principi de no discriminació
L’eIDAS incorpora un principi fonamental:
Una signatura electrònica no qualificada no pot ser rebutjada com a prova únicament per estar en format electrònic o per no ser qualificada.
En la pràctica, això significa:
- Contractes privats poden signar-se vàlidament amb signatura simple o avançada.
- Els tribunals han d’admetre-les com a prova, avaluant la seva autenticitat cas per cas.
- Només certs procediments davant d’administracions públiques espanyoles poden requerir necessàriament signatura qualificada.
Per tant, la clau perquè una signatura no qualificada sigui convincent davant d’un jutge no és la seva categoria, sinó la robustesa de l’evidència tècnica que l’acompanyi. De fet, donada l’alta complexitat i fricció de la QES, els tipus de signatura electrònica predominant en entorns empresarials són i seguiran sent la signatura simple i la signatura avançada.
Com reforçar el valor probatori d’una signatura electrònica
En un litigi, la validesa de la signatura depèn de la capacitat de demostrar:
- Qui va signar.
- Com es va identificar.
- Quin document va signar exactament.
- Què va ocórrer durant el procés de signatura.
- Si el document s’ha mantingut íntegre des de llavors.
A continuació, es detallen els mecanismes que permeten enfortir una signatura no qualificada per a la seva defensa en judici:
1. Autenticació reforçada del signant
Mètodes com:
- Enllaços d’accés tokenitzats.
- Codis OTP enviats per SMS certificat.
- Validacions multi-factor.
Aquests elements acrediten que el signant era qui deia ser i que va actuar de forma voluntària.
2. Registre d’auditoria i evidència tècnica
El proveïdor ha de generar un audit trail que inclogui:
- Adreces IP.
- Esdeveniments d’accés i signatura.
- Petjada criptogràfica del document.
Aquest registre acredita el procés complet i permet demostrar l’absència de manipulació.
3. Garantia d’integritat i autenticitat
El document d’evidència pot ser signat electrònicament mitjançant signatura qualificada, assegurant la seva immutabilitat en el temps. Això permet usar-lo com a prova pericial robusta davant de qualsevol tribunal.
4. Comunicacions certificades associades
La posada a disposició del document, recordatoris o la notificació de signatura completada han d’enviar-se mitjançant:
- email certificat, o
- SMS certificat.
Aquestes comunicacions acrediten enviament, contingut i lliurament, complementant la traçabilitat del procés.
Conclusió
El dret europeu i espanyol reconeixen que les signatures no qualificades —simple i avançada— són plenament admissibles com a prova.
La seva eficàcia jurídica depèn de la fortalesa tècnica i documental del procés de signatura:
- autenticació del signant,
- traçabilitat certificada,
- integritat criptogràfica,
- comunicacions fefaents,
- i evidència verificable.
En definitiva, si la QES és la clau mestra de l’ecosistema eIDAS, les signatures no qualificades poden ser claus igualment vàlides, sempre que s’acompanyin del “registre notarial digital” adequat: autenticació forta, auditoria certificada i total garantia d’integritat.
A punt per començar?
Contacta'ns per compartir el teu projecte de negoci o registra't ara per començar a provar els nostres serveis avui